ILP RENDA GARANTIDA


Banner-de-la-ILP

L’article 24.3 del present Estatut de Catalunya diu: “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a acedir a una Renda Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna”. Aquesta llei encara no ha estat desenvolupada, així docs que aquesta Comissió Promotora ha decidit presentar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) sobre la Renda mínima Ciutadana.

 Per a això hem redactat un projecte de llei, per presentar-ho a la taula del Parlament de Catalunya, i si aquest l’aprova tindrem uns mesos per recollir un mínim de 50.000 signatures. Per a això hauran de fer-ho persones habilitades a tal efecte, que no hauran de tenir antecedents penals, anomenats fedataris. Abans de presentar-la al Parlament, és necessari donar-la a conèixer massivament a tot el poble de Catalunya, perquè no els sigui fàcil despatxar-la amb un tràmit, és per això que sol·licitem àmplia difusió d’aquest projecte perquè no els sigui fàcil rebutjar-la.

   La quantia d’aquesta renda serà de 7.967,7 € a l’any i tindrà caràcter incondicional, no subjecta a cap obligació de seguir cursos, perquè el dret a la vida és incondicional. Tindrà caràcter indefinit, fins que el perceptor surti de la situació de pobresa. La quantia l’estableix el Parlament, que considera aquesta quantitat com el mínim que permet una vida digna a Catalunya, per això l’hem establert així en el nostre projecte. Tindrà també un caràcter complementari, de manera que les pensions o salaris precaris inferiors a aquesta quantitat seran complementats fins a aconseguir-

Eixos centrals del projecte de llei:

La Renda Garantida de Ciutadania té per objecte garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa i consisteix en:

1.      Un dret universal de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’ inserció social i laboral.

2.      Un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona i, en el seu cas, del nucli familiar o de convivència.

3.      El dret a percebre una prestació econòmica de, com a màxim, 664 euros mensuals per dotze pagues.

4.      La prestació econòmica de la RGC té caràcter suplementari; és el dret a percebre la quantitat necessària a fi que, sumada als ingressos econòmics que es tinguin per qualsevol concepte, es disposi d’uns ingressos econòmics iguals a 664 euros mensuals per dotze pagues.

5.      Els requisits per accedir al dret a cobrar la prestació econòmica de la RGC són:

 

·         Tenir 18 o més anys, o ser menor emancipat.

·         Estar vivint legalment a Catalunya.

·         Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos.

·         No disposar d’ ingressos econòmics superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (per l’ any 2012, 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud.

6.      El projecte de Llei per la RGC regula també les obligacions de les persones perceptores de la prestació econòmica; l’ incompliment de les obligacions pot comportar la suspensió o la pèrdua del dret a percebre la RGC.

7.      El finançament de la RGC és a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i serà gestionada per l’ Administració de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, i amb la participació de les entitats del tercer sector, degudament acreditades.

8.      La no-resposta de l’administració pública competent a la sol·licitud feta pel ciutadà o ciutadana comportarà el reconeixement del dret a percebre la prestació econòmica.

Projecte de llei

Mèmoria justificativa


VIDEOS:

Proposició de llei de la renda garantida de ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya


diosdado-toledano-petrerDiosdado Toledano

Miembro fundador de EUiA en representación de Col. Esquerra Alternativa. Participó en las luchas estudiantiles contra la dictadura desde el SDEUB y en la organización Universidad Popular de FSF. Militó posteriormente en el marxismo revolucionario y participó en las actividades de CCOO bajo el franquismo, primero en las COJ, después en Pegaso (1969) y SEAT (1971) donde fue despedido por su participación en las luchas de la fábrica. Detenido en verano de 1971


 

Gargante-Sixte Garganté

Per donar a conèixer la ILP sobre la Renda Garantida de Ciutadania, el professor de dret del treball de la Universitat Pompeu Fabra i advocat laboralista, Sixte Garganté, que és, a més, portaveu de la Comissió Promotora d’aquesta ILP, parlarà a Llinars de la iniciativa ciutadana.
La Comissió Promotora ha decidit  redactar un projecte de llei que es presenta amb la ILP, que ja ha estat aprovada per la taula del Parlament de Catalunya. El següent pas és la recollida de com a mínim 50.000 signatures en dos mesos, per tal que aquesta ILP sigui debatuda al Parlament de Catalunya.


 Oriol Amorós i MarchOriol Amorós i March

Formació i activitat professional

Enginyer tècnic agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha cursat estudis de postgrau sobre economia agrària europea a la Universitat de Lleida i de funció gerencial de l’empresa pública a ESADE.
Professor de tecnologia i d’economia en centres d’ensenyament secundari (1997-2000). Ha estat adjunt a la presidència del Zoo de Barcelona. Ha treballat en el sector privat en l’àmbit de la jardineria i la gran distribució.

Trajectòria política i institucional

Membre de Catalunya Lliure (1989-1992). L’any 1994 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Secretari per la immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya (2006-2010). Ha estat president de la federació d’ERC de Barcelona i actualment és vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC.

Diputat de la VII, la VIII i la IX legislatures (2003-2012).


 Laura Massana MasLaura Massana Mas

Formació i activitat professional

Diplomada en treball social per l’Escola Universitària de Treball Social de Barcelona, adscrita a la Universitat de Barcelona. Ha fet el màster «Expert europeu en formació», de la Universitat Politècnica de Catalunya, i diversos cursos de formació continuada en aquest camp.
Ha treballat com a coordinadora de formació a les comarques del Bages-Berguedà del centre de formació i promoció ocupacional Ceprom – Fundació Paco Puerto (1990-2004). Ha estat assessora de formació del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a la Diputació de Barcelona (2004-2006).

Trajectòria cívica i cultural

Afiliada al sindicat Comissions Obreres.

Trajectòria política i institucional

Adherida a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) des del 1991. Ha estat regidora de l’Ajuntament de Sallent (1991-1995). És secretària d’organització de la Intercomarcal Bages-Berguedà-Solsonès, coordinadora d’àmbits i sectorials d’ICV i membre de l’executiva nacional d’ICV.

Diputada de la VIII i la IX legislatures (2006-2012).


 José María Espejo-Saavedra ConesaJosé María Espejo-Saavedra Conesa

Formació i activitat professional

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Madrid (1999). Ha cursat el màster en dret concursal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i diversos cursos de postgrau en dret de les noves tecnologies i protecció de dades a ESADE-Barcelona.
És lletrat, actualment en excedència, de l’Assessoria Jurídica de «la Caixa» (Caixabank, S.A.), on ha treballat des del 2004 com a responsable de l’assessorament de Banca de Particulars de l’entitat.

Trajectòria cívica i cultural

Col·legiat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i afiliat del sindicat Comissions Obreres.

Trajectòria política i institucional

Afiliat de Ciutadans – Partido de la Ciudadanía des que es va fundar. És secretari d’afers jurídics del comitè executiu del partit.


David Fernàndez i RamosDavid Fernàndez i Ramos

Formació i activitat professional

Va estudiar als instituts d’educació secundària La Sedeta i Vila de Gràcia. Va cursar estudis de polítiques (no closos) a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Periodista, actualment en excedència, del setmanari dels moviments socials Directa, on ha coordinat la secció d’investigació «Estirant del fil» (2009-2012). Cooperativista en l’àmbit de les finances ètiques, alternatives i solidàries a Coop57 SCCL (2003-2012) i membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

Trajectòria cívica i cultural

Veí de Ripoll, és autor de Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial (Virus, 2007) i coautor, entre altres, de Rastres de Dixan (Virus, 2009), L’acció política des de la comunitat (Graó, 2010), La veu de les places (Icària, 2011) o Cop de CUP (Columna, 2012, amb Julià de Jòdar). Actualment prepara, amb la professora de dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Anna Gabriel Sabaté, les memòries del jurista August Gil Matamala. Col·labora habitualment a Vilaweb, Media.cat, Massala, Diagonal o Carrer i, a la premsa basca, als diaris Berria i Gara.
És membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, de l’associació Entrepobles i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Integrant de la junta del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) i del centre cultural Euskal Etxea de Barcelona. Membre de la comissió de festa major del carrer de Sant Pere Màrtir de la Vila de Gràcia.
El 1998 va ser condemnat a deu anys d’inhabilitació per a l’exercici de la funció pública i a quatre mesos de presó per insubmissió antimilitarista al servei militar obligatori en l’exèrcit espanyol. Afiliat a la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya – Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC) i al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC).

Trajectòria política i institucional

Va iniciar l’activitat política als Col·lectius de Joves Comunistes (CJC) l’any 1991 i l’Alternativa Estel, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1993. És membre de l’Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia, «La Torna», des del 1996 i des d’aleshores està vinculat als moviments socials urbans. Va ser portaveu de la Plataforma per Egunkaria de Catalunya (2003-2011) i està implicat en la resolució política i social del conflicte al País Basc.
A les eleccions municipals del maig del 2011 va concórrer a la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa per Barcelona com a independent. El 25 de novembre de 2012 va concórrer a les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres, també com a independent.


 

 Anna Figueras i IbàñezAnna Figueras i Ibàñez

Formació i activitat professional

Diplomada en ciències de l’educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Va treballar quinze anys al Departament de Benestar Social i Família.

Trajectòria cívica i cultural

Va ser membre de l’Esbart Maragall del Casal Catòlic de Sant Andreu i, fins al 1996, de la secció artística. Ha estat membre del Club Natació Sant Andreu (1979-2008). És membre de l’Associació Barcelona 2020, del Casal Catòlic de Sant Andreu i de l’Associació Benavinguts.

Trajectòria política i institucional

Va ser militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) des del 1989 i actualment és militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
En les passades legislatures ha estat portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió a la Comissió de Cooperació i Solidaritat i a la Comissió de Benestar Social, Família i Immigració; membre de la Comissió de Cooperació i Solidaritat i de la Comissió Polítiques de Joventut, i coordinadora de l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva.

Diputada de la VIII i la IX legislatures (2006-2012).

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s